TREBALL PER RACONS
Creiem que per poder desenvolupar projectes (i, per tant, de treballar per COMPETÈNCIES) és important haver dedicat els primers anys a haver desenvolupat aspectes fonamentals de la persona: relacions socials, autoestima, descoberta de l’entorn proper, llenguatge, organització cognitiva i autonomia; en resum, de desenvolupar les CAPACITATS dels nens i nenes, detallades al currículum de l’etapa. Pensem que la millor manera d’assolir-ho és a través del treball per racons, en el qual es basa l’etapa d’Infantil i part de Cicle Inicial.
El treball per racons permet el següent:
- basar l’aprenentatge en l’acció pròpia de l’infant per tal que ell mateix es construeixi i es configuri
- donar llibertat però amb límits clars i consensuats
- respectar els processos d’aprenentatge, cadascú en el seu moment evolutiu (temps).
- fomentar l’autonomia i l’experimentació.
- respectar l’etapa madurativa per aprofitar el joc com a ocasió d’aprenentatge.
- aprofitar la curiositat innata dels infants per propiciar situacions d’aprenentatge.
- propiciar el desenvolupament del llenguatge: es creen moltes situacions en què els nens i nenes poden desenvolupar el llenguatge ja que es posa molt en pràctica entre iguals i per tant les situacions són més còmodes, permetent que fins els alumnes més introvertits s’obrin i participin.
- el treball individual porta a l’autoaprenentatge
- el treball en petits grups afavoreix el fet que es creïn relacions socials positives i d’interès entre iguals, i es generen situacions d’aprenentatge naturals i espontànies.
El treball per racons a Cicle Inicial esdevé més específic (es fan propostes més concretes).
El paper de la mestra en aquest sistema de treball es basa en verbs tant importants com acompanyar (ser-hi, estar i estar disponible), conèixer l’infant (de manera individual i en relació al grup), observar, confiar i respectar.
TREBALL PER PROJECTES
Paral·lelament al treball per racons, a Infantil es duen a terme petits projectes que surten de la realitat immediata. S’aprofiten els interessos detectats dels alumnes per incentivar petits descobriments, raonaments científics o matemàtics i treballs de llengua.
Des de P3 fins a final de CI, de manera gradual es passa d’un sistema de treball a l’altre. La tipologia dels primers projectes de Primària que es fan es basa en el mètode WH Kilpatrick (en els quals la intenció predominant és una finalitat real que orienta els procediments i els confereix una motivació) i, a mida que es fan grans, es compaginen amb projectes més abstractes, sempre respectant tant l’etapa madurativa com els interessos dels infants.
L’organització per projectes es basa en la concepció de la globalització entesa com un procés intern, en el què les relacions entre contingut i àrees de coneixement tenen lloc en funció de les necessitats que porta resoldre un problema o una hipòtesi plantejada. És molt important que aquest treball per projectes sigui significatiu. Així doncs la globalització i la significativitat són dos aspectes essencials que estan implícits en els projectes.
Cal utilitzar els projectes per intentar afavorir una construcció dels coneixements d’una manera significativa i afavoridora de l’autonomia en l’aprenentatge.
Aquesta forma d’intervenció és una resposta a la necessitat d’organitzar els continguts escolars des de la perspectiva de la globalització, creant situacions de treball en les quals els alumnes s’iniciïn en l’aprenentatge d’uns procediments que els ajudin a organitzar, comprendre i assimilar una informació. (Zabala, “enfocament globalitzador i pensament complex”)
ACTIVITATS PARAL·LELES ALS PROJECTES
A part del treball per projectes es resta obert a desenvolupar activitats significatives que resultin del context immediat. És a dir, simultàniament al treball d’un projecte poden aparèixer situacions o interessos dels alumnes que sempre cal acollir com a ocasió d’aprenentatge.
Paral·lelament, es guarda lloc a l’horari per dur a terme les diferents activitats sistemàtiques que es creuen importants (càlcul, lectura,…).